Celebrem l’aniversari, el dia que vam néixer, tancant un any més viscut i obrint un altre amb els dies per estrenar. Sabem el que hem viscut fins al dia d’avui, però ningú sap amb certesa què es trobarà en l’any que comença. Som fràgils i tot pot canviar en un tancar i obrir d’ulls.

Celebrar la vida, l’ara i aquí, el camí recorregut i el què ens resta per recórrer.

La vida no és més que això, un camí que es va fent de mica en mica, amb un punt de partida en néixer i un punt final quan mors. 

Camins que vas traçant a cada passa i decisió que prens, pots equivocar-te en un trencall i et pots trobar en un lloc al qual preferiries no haver arribat, i et pot costar penes i treballs retrobar el camí amable que et porti a indrets més confortables; pots perdre't i necessitar el suport de persones amigues i properes per ajudar-te a trobar el teu camí. També podem anar recorrent camins tranquils, sense gaires complicacions, o pujar senders que ens demanen un esforç i ens porten a cims que no havíem imaginat que pujaríem i on l’eufòria es fa present.

Camins de solitud, d’amistats i de riures,  de família, de companys i companyes de treball i activisme, camins compartits amb la persona estimada...

Quan tenia quinze anys les persones de 40 em semblaven molt grans, ara compleixo 68 i la gent de 78 no em sembla tan gran, i la de 40 les veig en la seva plenitud biològica i vital. A la meva joventut creia i idealitzava un món millor, més solidari, més pacífic... el món que tenim ara no encaixa amb aquests ideals tot el contrari, sembla que anem de cap a l’abisme. Però malgrat tot, continuo tenint aquest bri d’esperança en la humanitat, en un futur no distòpic i en mi mateixa.

Així que celebrem la vida, celebrem els dies que tenim per estrenar, continuem fent camí!

Laura M

Torrent d'en Cuc - Montseny