Les orenetes comencen a fer reunions, es troben de bon matí i cap al vespre, totes juntes xerricant i fent vols amunt i avall, excitades davant de la gran aventura de tornar als seus indrets africans, un viatge de milers de kilòmetres, travessant el mar i deserts. Tots els animals ens movem segons el ritme de les estacions, el ritme de la natura..., inclòs nosaltres, els humans, ens marquem el ritme vital i professional conforme les estacions, així l’estiu és una temporada d’impàs, de gandulejar, de fer la migdiada, d’amagar-se de la forta calor o de les tempestes d’estiu, de desplaçar-se a altres territoris a la recerca de la frescor, l’aventura o l’exotisme. A l’estiu es perd el sentit dels dies i de les hores, és igual que sigui dimecres o dissabte, no hi ha un horari més enllà del que marca el dia i la nit, o compartir un dinar, un beure, o una passejada. És un temps que ens indueix a la contemplació del nostre entorn, i aquest any més que mai amb els misteris de l’eclips...
