Observem, mirem, vigilem... ens sentim bé amb allò que ens és familiar, quotidià, proper. El que s’allunya de tot això ens és estrany, ens genera alerta o curiositat. Marquem distàncies amb allò que considerem diferent, impregnats d'estereotips i cosmovisions que ens diuen com entendre el món, l'univers... La diferència pot provocar una atracció encisadora o just el contrari un rebuig total. Una experiència viscuda fa molts anys, en un país Africà, visitant poblats llunyans de ciutats, on els nens era la primera vegada que veien una persona blanca, un grapat d’ells encuriosits reien i venien a fregar el meu braç per veure si m’havia pintat, uns altres sortien corrent i plorant preses del pànic. Moltes vegades no t’adones del fet que estàs a la banda del que és diferent fins que ho fan palès les persones amb les quals interactues, com quan acabada d’arribar a Barcelona, em deien “Sudaca”, “llatina”, o sempre em parlaven en castellà, així com tots els obstacles per...
