Observem, mirem, vigilem... ens sentim bé amb allò que ens és familiar, quotidià, proper. El que s’allunya de tot això ens és estrany, ens genera alerta o curiositat. Marquem distàncies amb allò que considerem diferent, impregnats d'estereotips i cosmovisions que ens diuen com entendre el món, l'univers...

La diferència pot provocar una atracció encisadora o just el contrari un rebuig total. Una experiència viscuda fa molts anys, en un país Africà, visitant poblats llunyans de ciutats,  on els nens era la primera vegada que veien una persona blanca, un grapat d’ells encuriosits reien i venien a fregar el meu braç per veure si m’havia pintat, uns altres sortien corrent i plorant preses del pànic.

Moltes vegades no t’adones del fet que estàs a la banda del que és diferent fins que ho fan palès les persones amb les quals interactues, com quan acabada d’arribar a Barcelona, em deien  “Sudaca”,  “llatina”, o sempre em parlaven en castellà, així com tots els obstacles per accedir a feines.  Altres exemples son assenyalar com “el de fora” o “nou vinguda” a persones que viuen en molts pobles d’interior fa més de 30 anys i els natius els continuen considerant foranes, o també la contraposició de religions que es consideren cadascuna a si mateixa com l’única i veritable,

I així ens trobem l’etern “nosaltres” versus “elles”/ells”, que porta al racisme, classisme i tots els ismes...  Quan penso que hauria d’haver-hi un gran NOSALTRES, hi ha pensadors que diuen que cada un de nosaltres som una fractal més dins de l’univers.

La diferència dona color a la vida, la fa més atractiva i rica. Potser algun dia, ens deslliurem dels estereotips i amb uns altres ulls ens obrim a una comprensió del món i l'univers més àmplia i més sàvia que ens permeti copsar la riquesa de la diversitat i la diferencia.

Roselles

LauraM

.