Hi ha d'haver alguna cosa estranyament sagrada a la sal: és a les nostres llàgrimes i al mar. (Gibran Jalil Gibran) Hi ha petites coses que ens acompanyen silenciosament i sense grans escarafalls, com la sal, quotidiana, pràctica, i a vegades qüestionada o etiquetada com no saludable, però amb una llarga història. Quan entres en una salina tens la sensació d’entrar en una terra quadriculada en la qual es realitzen processos màgics i silenciosos. L’aigua entra del mar, si ens trobem a la costa, o d’alguna misteriosa surgència d’aigua salada terra endins, i va passant d’un estanc a un altre augmentant la seva salinitat. L’aigua es perd, s’evapora en l’aire o es filtra a la terra, i al final ens trobem les quadrícules plenes de cristalls de sal, uns molt fins i a la superfície, la preuada flor de sal, que es recull amb molta cura, i altres de més gruixuts, que es van acumulant al fons de les basses. Davant nostre es desenvolupa un procés d'alquimista en el qual ...
