Imatge i Relat

  Les orenetes comencen a fer reunions, es troben de bon matí i cap al vespre, totes juntes xerricant i fent vols amunt i avall, excitades davant de la gran aventura de tornar als seus indrets africans, un viatge de milers de kilòmetres, travessant el mar i deserts. Tots els animals ens movem segons el ritme de les estacions, el ritme de la natura..., inclòs nosaltres, els humans, ens marquem el ritme vital i professional conforme les estacions, així l’estiu és una temporada d’impàs, de gandulejar, de fer la migdiada, d’amagar-se de la forta calor o de les tempestes d’estiu, de desplaçar-se a altres territoris a la recerca de la frescor, l’aventura o l’exotisme. A l’estiu es perd el sentit dels dies i de les hores, és igual que sigui dimecres o dissabte, no hi ha un horari més enllà del que marca el dia i la nit, o compartir un dinar, un beure, o una passejada. És un temps que ens indueix a la contemplació del nostre entorn, i aquest any més que mai amb els misteris de l’eclips...

  Hi ha un munt de situacions que em porten a pensar en l’absurditat o incoherència del món que ens hem construït, i no parlo de les guerres ni dels líders narcisistes i supremacistes que governen el món, de la incitació al consum sense mida d’estris que no necessitem, o la riquesa sense sentit i insultant d’algunes poques persones. Més bé de coses més properes que et trobes de sobte. M’impressiona trobar pobles o masies,  que en algun moment eren grans, sòlids i viscuts, totalment abandonats i en un complet estat de roïna. Camines pels seus carrers solitaris i silents, i vas veient a banda i banda les cases, algunes amb les portes d’entrada encara, obertes de bat a bat, convidant-te a entrar i donar una ullada al que havien estat, algunes vegades pots trobar sabates, roba, estris de cuina, joguines i eines de treball rovellades, taules de menjar amb un plat i cullera esperant l’àpat i que algú faci ús . Voltant pels espais buits i enrunats, si pares molta atenció, pots sent...