Les orenetes comencen a fer reunions, es troben de bon matí i cap al vespre, totes juntes xerricant i fent vols amunt i avall, excitades davant de la gran aventura de tornar als seus indrets africans, un viatge de milers de kilòmetres, travessant el mar i deserts.

Tots els animals ens movem segons el ritme de les estacions, el ritme de la natura..., inclòs nosaltres, els humans, ens marquem el ritme vital i professional conforme les estacions, així l’estiu és una temporada d’impàs, de gandulejar, de fer la migdiada, d’amagar-se de la forta calor o de les tempestes d’estiu, de desplaçar-se a altres territoris a la recerca de la frescor, l’aventura o l’exotisme.

A l’estiu es perd el sentit dels dies i de les hores, és igual que sigui dimecres o dissabte, no hi ha un horari més enllà del que marca el dia i la nit, o compartir un dinar, un beure, o una passejada. És un temps que ens indueix a la contemplació del nostre entorn, i aquest any més que mai amb els misteris de l’eclipsi solar i l’eclipsi de lluna, fenòmens que tenen un halo d’esoterisme i màgia. Contemplació del gran món i univers infinit del qual formem part com minúscules partícules, pols estel·lar..., gaudint del dia que s’escola amb mandra i conscients de la fragilitat del ser, potser som com les orenetes fent xerrameca i giragonses, voleiant excitats davant de la gran aventura de viure.

Laura M

Estiu 2026

Imatge:M8-Nebulosa de la Llacuna vista des de Tuixent, Fotografia de Valentí Molas feta amb el telescopi SeeStar S50

Molt agraïda per la seva generositat en permetre’m utilitzar-la per a aquest relat