Hi ha d'haver alguna cosa estranyament sagrada a la sal: 

és a les nostres llàgrimes i al mar.

(Gibran Jalil Gibran)

 

Hi ha petites coses que ens acompanyen silenciosament i sense grans escarafalls, com la sal, quotidiana, pràctica, i a vegades qüestionada o etiquetada com no saludable, però amb una llarga història.

Quan entres en una salina tens la sensació d’entrar en una terra quadriculada en la qual es realitzen processos màgics i silenciosos. L’aigua entra del mar, si ens trobem a la costa, o d’alguna misteriosa surgència d’aigua salada terra endins, i va passant d’un estanc a un altre augmentant la seva salinitat. L’aigua es perd, s’evapora en l’aire o es filtra a la terra, i al final ens trobem les quadrícules plenes de cristalls de sal, uns molt fins i a la superfície, la preuada flor de sal, que es recull amb molta cura, i altres de més gruixuts, que es van acumulant al fons de les bases. Davant nostre es desenvolupa un procés d'alquimista en el qual es transforma un element líquid,  desvetllant l'essència de les coses, i oferint-nos uns petits cristalls de sal.

També, voltant per aquest món tan gran i tan petit en què vivim, he tingut l’oportunitat d’endinsar-me en salars sense fi. Com el Salar d'Uyuni, que et parlen d’antics mars o llacs que es van quedar atrapats enmig de muntanyes i que es van acabar assecant deixant uns dipòsits de sal que penses inacabables. Paisatges de terra blanca i miralls cristal·lins, calor o fred extrems, on la vida és difícil i es converteix en un repte, no obstant això, algunes plantes i alguns animals s’han adaptat per viure, i algunes poblacions, amb penes i treballs, han explotat i treballen la sal per comerciar.

La sal ens ha acompanyat des de segles remots, s’han traçat vies comercials a tots els continents per fer-la arribar on no hi havia.  Avui en dia la sal ja no es moneda de canvi, ni té un valor equivalent a l’or o a les maragdes, però sí que continua impregnant, a més a més dels nostres menjars, moltes creences, rituals i simbolismes. Des de l’esoterisme i el món màgic, la sal s’utilitza en rituals donat què es considera un element que absorbeix l’energia, purifica i protegeix de les energies negatives i atrau l’estabilitat i la prosperitat.

Els rituals, presents en totes les cultures, ajuden a donar significat, crear comunitat, gestionar emocions i transitar canvis. Són una manera de fer visible el que és invisible, de transcendir la fragilitat humana mitjançant allò que és màgic. A la sal li donem aquest punt de màgic i sagrat en tots aquests rituals i supersticions que envolten el seu ús. Potser sí que hi ha alguna cosa estranyament sagrada a la sal.

Laura M

Salines de la Concepció - Menorca

Imatge: Fotografia de Jaume Balanyà.

Molt agraïda per la seva generositat en permetre’m utilitzar-la per a aquest relat