Els
Castells sempre exerceixen una poderosa atracció, no importa si tan sols queden quatre parets o roman inalterable. Ben situats, altius vigilants silenciosos del
territori, sent refugi i defensa. Controlant el seu entorn i la població. Al
costat de la seva funció militar, els Castells eren un símbol de poder.
Cada
Castell, per més petit que sigui, guarda moltes vides no explicades entre les
seves pedres, i altres històries i llegendes que ens arribem fins al dia
d’avui.
Històries
de lluites contra les invasions de bàrbars, moros o contra altres nobles i
senyors que volien les terres i riqueses del Castell; també històries d'amors
impossibles i de matrimonis de conveniència per ampliar les possessions i
salvaguardar els llinatges, i per descomptat ens arriben les veus de la
població submisa i explotada pels senyors dels Castells.
Al seu
voltant les llegendes també han crescut vestint-los amb un aire màgic. Dracs de
set caps que habiten el Castell; bruixes que surten de nit i fan maleses, o
convoquen els esperits malignes; princeses tancades amb pany i forrellat per
pares possessius, o ofertes com premi a cavallers; presoners misteriosos
que moren a les masmorres; pous d’aigua que mai s’han assecat; fantasmes de
senyors condemnats a vagar in aeternum pels crims comesos i que te’ls pots
trobar en els passadissos foscos del Castell; túnels misteriosos que
facilitaven l’entrada i la sortida del Castell sense ser vistos…. Castells
plens de misteris, heroïcitats i passions.
El Castell
de les Sitges, d’estil romànic i gòtic, al municipi de Torrefeta i Florejacs, a
la Segarra, domina la vall des de la seva situació privilegiada des del segle X
o XI. El Castell és protagonista, a l'alta edat mitjana, de les lluites
dels cristians en el seu lent avançar cap a les terres de la Hispània
musulmana. Formava part de la frontera de la marca hispànica i es comunicava
amb altres castells propers amb senyals de fum des de la seva torre de defensa,
per alertar de possibles atacs.
Diverses generacions i llinatges han viscut entre les seves parets, el territori es manté agrícola i a la primavera es converteix en un mar de cereal, què continua donant el seu fruit a la pagesia de la zona. El Castell de les sitges es diu així per què al seu entorn hi havia unes grans sitges per guardar cereal.
Quan vaig visitar el castell, no m’he trobat cap fantasma, però sí un lloc on les
parets et parlen de tants segles passats, uns violents i inquietants, uns
altres més tranquils i de bonança, de treball al camp i d’una terra que és
fèrtil i generosa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar!