Hi ha d'haver alguna cosa estranyament sagrada a la sal: és a les nostres llàgrimes i al mar.

(Gibran Jalil Gibran)

 

Hi ha petites coses que ens acompanyen silenciosament i sense grans escarafalls, com la sal, quotidiana, pràctica, i a vegades qüestionada o etiquetada com no saludable, però amb una llarga història.

La sal ens ha acompanyat des de segles remots, s’han traçat vies comercials per fer-la arribar on no hi havia. A l’orient en trobem les rutes de la sal entre el Tibet i Nepal, el monopoli de la Xina de la producció i comerç de la sal de les maresmes de Jiangsu; a l’Àfrica, la ruta de la sal transsahariana, Connectava les grans mines de sal del desert del Sàhara (a Mali i a Algèria) amb les regions riques en or al sud del riu Níger i la selva tropical (el Sahel i Guinea). En llocs de mercat com Tombuctú i Gao, la sal tenia un valor tan alt a causa de la seva escassetat que s'intercanviava directament pel seu pes equivalent en or. Els blocs de sal tallats a mà de forma rectangular, denominats amole, es van utilitzar de manera formal com a diners i moneda de canvi a tota Etiòpia fins a principis del segle XX.

Les rutes de la sal van ser les artèries econòmiques i estratègiques més crucials de l'antiguitat i l'edat mitjana, ja que aquest mineral era l'únic mètode eficaç per conservar aliments. A l'Imperi Romà i l'edat mitjana, el control d'aquestes xarxes terrestres i marítimes definia el poder geopolític de les nacions.

Els romans van entendre la sal com a recurs estratègic de seguretat nacional. El control estatal sobre la seva producció garantia el proveïment de les ciutats i de l'exèrcit. La ruta més famosa de Roma, la via Salària, feia la funció de proveir de sal les poblacions de l'interior del Laci. Els soldats romans custodiaven aquestes rutes i, rebien una ració de sal com a pagament: el salarium paraula que dona origen al salari.

Després de la caiguda de Roma, el comerç es va fragmentar, però la sal es va tornar encara més vital a causa de l'expansió del cristianisme i el creixement de les ciutats del nord. Venècia va construir el seu imperi marítim gràcies al control de l'or blanc. Va destruir les salines rivals de la costa adriàtica i va signar contractes exclusius amb salines de tot el Mediterrani, controlant el preu de distribució cap a tota l'Europa continental.

A Amèrica, les "rutes de la sal" fan referència a les xarxes comercials i camins que les cultures prehispàniques van establir per extreure, processar i distribuir aquest recurs vital. La sal era un bé estratègic, usat per conservar aliments, com a moneda de canvi i en rituals.

La península de Yucatán va ser el principal centre productor de sal per al comerç a llarga distància. Des de les salines costaneres (com Emal o Chunchucmil), els maies transportaven el producte a través d'una extensa xarxa de navegació en canoes envoltant la costa i endinsant-se per rius com l'Usumacinta. També existien centres de producció interior com el de les salines dels Nou Turons a Guatemala. La seva importància comercial era tal que la sal va arribar a ser utilitzada com a moneda als mercats.

A tota Amèrica podem trobar camins per on es feia arribar la sal a poblacions, així tenim La Ruta de la Sal Prehispànica (Puebla, Mexico) de Zapotitlán Salinas, i que proveeix tota la Mixteca. La Ruta de la Sal Muisca (Colombia) on els indígenes muisques utilitzaven els rics jaciments subterranis de Zipaquirá, Nemocón y Tausa, i per bescanvi al llarg dels Andes, obtenien or, cotó i maragdes d'altres comunitats, També hi ha camins Amazònics, al Perú, Equador, Brasil, per on s’anava a buscar i comercialitzar aquest preuat mineral: la sal.

Avui en dia la sal ja no es moneda de canvi, ni té un valor equivalent a l’or o a les maragdes, però sí que continua impregnant, a més a més dels nostres menjars, moltes creences, rituals i simbolismes.

A l'Amèrica Llatina “estar Salat” significa que no tens molta sort, que els negocis i les coses en general et van malament.... a Espanya “Ser salat” és una persona que irradia alegria i bon rotllo; al Nou testament, Jesús diu als seus seguidors, “Vosaltres sou la sal de la terra” per dir que ells són els que preserven els valors morals i influeixen positivament al món. Una mica contradictori, si es pensa que una terra salada és molt difícil que sigui cultivable i ens doni algun fruit, per tant, s’ha d’entendre des de la funció de conservar els aliments que té la sal.

Des de l’esoterisme i el món màgic, la sal s’utilitza en rituals donat què és un element que absorbeix l’energia, purifica i protegeix de les energies negatives i atrau l’estabilitat i la prosperitat. Així trobem rituals per fer neteja energètica de la llar, com són els cercles de protecció, posar sal als racons de la llar, o el "Salpàs" que és un tradicional ritual de purificació de la cultura catalana que consisteix a ruixar aigua beneïda amb sal per les diferents estades de la casa per allunyar els mals esperits.

També hi ha rituals per atraure diners i abundància, per fer neteja personal i d’alliberament... en fi, si voleu distreure una estona a internet hi ha un munt d’aquests rituals.

Els rituals, presents en totes les cultures, ajuden a donar significat, crear comunitat, gestionar emocions i transitar canvis. Són una manera de fer visible el que és invisible, de transcendir la fragilitat humana mitjançant allò que és màgic. A la sal li donem aquest punt de màgic i sagrat en tots aquests rituals i supersticions que envolten el seu ús.

Laura M

Salines de la Concepció - Menorca

Imatge: Fotografia de Jaume Balanyà

Molt agraïda per la seva cessió per aquest relat.